dijous, 31 de gener del 2008

La Felicitat


En fi, benvinguts al meu blog. Com aquest es el meu primer post, i encara no tinc gaire decidit el tema del blog, he pensat parlar d'un tema que si més no a tothom afecta: la felicitat.

La cosa vé, perque acabo de sortir de la classe de castellà, i per acabar i no xafarnos una miqueta més després d'estar parlant de l'examen de l'últim dia, que no ha anat precisament bé, la professora ens ha proposat fer un debat sobre la felicitat.


Què és felicitat?Molta gent associa la felicitat amb els diners. Personalment, jo no crec que guardi una relació directa la quantitat de diners amb la felicitat. Alguns dels meus companys de classe proposaven que una persona és feliç quan realment desitja ser-ho. No puc estar més en contra.
Desitjar una cosa no és tenir-la. A mi m'encantaria que em toqués la loteria, ho estic desitjant, però no per això crec que m'hagi de tocar aquest divendres. Dons el mateix amb la felicitat.
Hi ha qui diu que la felicitat està amb la familia i els amics. Sí, perque no? Però de la mateixa manera que aquestes persones et poden fer molt feliç et poden defraudar molt. Per tant no és un motiu segur per ser feliç.
I què m'en dieu de la tranqulitat? Totes aquelles persones que ara com ara estiguin estresades coincidiran amb mi que, efectivament, ho és. Però no ho faràn aquelles persones que sempre estiguin relaxades. La persona més sabia del món et dirà que la ignorancia és la felicitat.

Busquem el que no trobem, volem el que no tenim. Si sóm inconformistes mai serem feliços?

Què és felicitat?

M'agradaria que m'ajudessiu a descobrir-ho.

6 comentaris:

Javi Buera A. ha dit...

Ser inconformista també et pot fer feliç. M'explico. Si tu no en tens prou, per exemple, amb un aprovat en un examen i et proposes millorar la nota (i la millores), la satisfacció serà gran i d'alguna manera seràs feliç.
Més que inconformisme, parlaria d'esperit de superació, de voler crèixer, de voler millorar com a persona o professionalment...
D'altra banda, no estic d'acord amb el que dius de la familia. El suport d'ells i de les persones que estimes i t'estimen és imprescindible per ser feliç. Són ells qui quan estàs estressat et fan passar un bon moment, et fan distraure, et fan riure, et fan oblidar els teus mals de cap...Són ells, en definitiva, la clau de la veritable felicitat. Si una persona que estimes no està bé, difícilment seràs feliç, però si està bé, les possibilitats són majors...

***Anita*** ha dit...

Javier, estic d'acord amb el que dius de la família. Clar que sí!!
Però, i totes aquelles persones que no en tenen? No seran mai feliçes?? =(
I, ser feliç "d'alguna manera"... que hi ha més d'una manera de ser feliç? O es que no es pot arribar a ser totalment feliç?...

Millor deixem el tema no?? ;)

Mersi per comentar ^^.

Sarah ha dit...

Guapa!

Bon tema,
Jo estic dacord amb tu, la felicitat no esta relacionada amb els diners ni volent ser-ho, crec que la felicitat mai serà plena, pq en quant aconseguim alguna cosa que ens fa feliços sempre volem alguna cosa més, nosé..
jo estava fent l'examen quant feieu e l devat i no em vaig enterar gaire del ue deieu, el qe vaig sentir va ser a en David dient que la vida era una merda... xD


Bueno, ja m'aniré passant ;)

Petons reina!


[saraH]

Anònim ha dit...

quan dic d'alguna manera vull dir que no és una FELICITAT sinó el fet d'estar content per haver-te superat. I d'alguna manera, això et fa feliç. Xo es indispensable tota la resta...
Pel que dius de la gent que no té familia...també parlo de familia i la gent que estimes i t'estimen (no necessàriament és família)...
Certament, és un tema massa metafísic xo personalment crec k la ignorància no és la felicitat...Crec k és la cosa en k estic més en desacord...Penso que és necessari saber què passa al teu voltant per ser feliç perquè si no no és felicitat, és quelcom enganyós, un món rosa que no existeix...
Per mi la felicitat també és veure les coses en perspectiva i pensar que tot es pot millorar (i a vegades fer coses pk millorin...)

Apa k vaia rollazos k te foto...

Anònim ha dit...

sexyy!!
ara m'has fet pensar...
jo que m'havia proposat
desconectar
jejeje!
no sé a vegades les coses més insignificants et poden fer feliç. Per exemple un sms o una simple trucada d'una persona que feia molt amb qui no parlaves et pot fer feliç
o anar pel carrer, entrar a un lloc, i escoltar una canso que t'agrada molt.
a vegades les grans coses pot ser que no et fafin feliç, en canvi aquestes petites coses son les que et poden fer realment feliç.
guapa aqui et deixo el meu comentari! :P
[b]T'estimooo[/b]

Anònim ha dit...

La felicitat abosluta per començar no es troba mai per molt que la busquis, però la felicitat es troba per moments, en coses petites i insignificants però que per tu tenen molta importància, com una xerrada amb els amics, estirar-se contemplant un paisatge bonic..
I quan estàs extressat, personalment jo que en sóc la primera perquè cada dia ho estic gràcies a certa persona ¬¬
és bromaaa!!
xDD

Però si quan estàs extressat fa molta rabia que la gent et xerri a la vegada i acabes explotant, però no desmenteixo que la gent que estimes a vegades també et fa tranquil·litzar passant moments de felicitat.


Apa ja t'he comentat i no et pots pas queixar!!
^^

Cuida't.
Muaaaaa*





*dReäM..